Dins dels drets econòmics que tenen els autors podem diferenciar dos tipus: drets d’explotació i drets de simple remuneració. Els drets d’explotació són aquells que la Llei reconeix a l’autor sobre la obra en règim d’exclusiva, i que comprenen els drets de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació. Els drets de simple remuneració són drets que s’atribueixen als autors malgrat no en règim d’exclusiva, és a dir, que no li confereixen la facultat de prohibir l’explotació de la obra. El dret de remuneració compensatòria per còpia privada pertany al grup dels drets de simple remuneració.

Què és el dret de còpia privada? 

Es denomina dret de còpia privada al dret que tenen els autors i altres titulars de drets de Propietat Intel·lectual a percebre una remuneració equitativa que han de pagar els fabricants i importadors d’aparells reproductors i suports que permeten la reproducció. Aquest dret s’origina com a conseqüència del límit que suposa al dret d’autor el que qualsevol ciutadà pugui reproduir pel seu ús privat obres protegides per la Llei de Propietat Intel·lectual.

Així, la remuneració d’aquest dret de còpia privada que recapta VEGAP, prové d’un cànon que han de pagar els fabricants de màquines fotocopiadores, escàners, aparells multifuncionals, cintes de vídeo verges, CDs, i DVDs verges. Tots aquests aparells i suports permeten la reproducció  d’imatges de les que són autors els creadors visuals, tant si els aparells i suports són analògics  com si són digitals.

Per què neix el dret de remuneració per còpia privada? 

El concepte de remuneració per còpia privada neix a partir de l’avenç, que en els últims anys s’ha produït en el desenvolupament de noves tecnologies, i que ha fet possible la reproducció massiva d’obres sense autorització.

Aquest ràpid desenvolupament tecnològic ha provocat un gran perjudici als autors, degut a la disminució dels seus ingressos per a drets d’autor, així com a la resta de sectors relacionats amb la propietat intel·lectual.  Davant d’aquesta situació el legislador es va veure obligat a buscar una solució que fós beneficiosa tant pels autors com pels usuaris. A través del sistema de remuneració per còpia privada s’aconsegueix conjugar l’interès patrimonial de l’autor i la realitat tecnològica que possibilita la reproducció incontrolada.

Des de quan es reconeix el dret de remuneració per còpia privada? 

El dret de remuneració per còpia privada es va introduir a Espanya amb la Llei de Propietat Intel·lectual de 1987. Fins aquell moment s’admetia la realització de còpies sense autorització perquè no suposava una amenaça per l’explotació normal de la obra.

Al reconèixer aquest dret , el legislador garanteix l’accés a la cultura dels usuaris que poden realitzar còpies pel seu ús privat dins d’un marc de respecte als drets dels autors, i per últim, compensar als autors pel perjudici que aquest tipus de pràctiques les produeixen.

Quina és la naturalesa jurídica del dret de còpia privada?

El dret de remuneració per còpia privada faculta al seu titular per a rebre una quantitat equitativa i justa sobre determinades reproduccions de les seves obres. Segons   la doctrina del Tribunal Suprem, la còpia privada és una obligació de naturalesa jurídica civil dirigida a compensar anualment els drets de propietat intel·lectual que s’han deixat de percebre per la reproducció per a ús privat del copista sense autorització de l’autor. Pels autors és un dret irrenunciable.

¿ A quines obres és possible aplicar aquest dret ?

Les obres plàstiques que generen aquest dret són totes aquelles que s’hagin divulgat en forma de llibre, publicacions assimilades, fonogrames, videogrames, o qualsevol altre suport sonor o visual, o s’incloguin en qualsevol d’aquestes.

Sobre quí recau la obligació del pagament? Com es calcula? Com es realitza el repartiment?

La obligació de pagament no recau sobre qui fa la còpia material, el copista, sinó que és l’importador o el fabricant dels equips, aparells o materials utilitzats en la realització de les reproduccions per a ús privat, qui ha de satisfer el pagament. 

També respondran solidàriament del pagament de la remuneració els distribuïdors, majoristes i minoristes que haguessin adquirit els equips posteriorment i no acreditin haver satisfet efectivament el pagament de la remuneració als deutors anteriorment mencionats. Respecte al càlcul de la remuneració, aquesta és equitativa i única. Es calcula en base a un sistema mixt que té en compte la capacitat dels equips o aparells que permeten la reproducció de les obres, i la durada dels suports en els que aquestes còpies es plasmen materialment. Aquestes variables no són exactes ja que el nombre de còpies que es poden realitzar és molt variable i impossible de controlar.

En l’àmbit de la creació visual, VEGAP recapta aquest dret que es reparteix entre els seus socis. El 20% de la recaptació per còpia privada es destina a promoure activitats o serveis de caràcter assistencial en benefici dels seus socis, i a atendre activitats de formació i promoció dels autors, tal i com estableix la llei. Aquesta activitat es gestiona des de la Fundación Arte y Derecho.