Què són les cessions forçoses

Determinades institucions, quan adquireixen obres d’art per la seva col·lecció, juntament amb l’acte de compra-venda condicionen aquesta adquisició a la subscripció d’un acord complementari en el que es força als autors a que cedeixin els seus drets d’explotació sobre l’obra a favor d’aquestes institucions.

A partir del moment d’entrega de l’obra, l’autor transfereix a la institució, amb caràcter exclusiu, tots els drets d’autor en i sobre l’obra, amb excepció del dret moral de l’autor incloent, sense caràcter limitat, els drets de reproducció, comunicació pública i distribució pel seu exercici sobre una gama de mitjans de difusió i suports materials que es descriuen de la manera més oberta i indeterminada possible.

Aquests fets lesionen greument els drets constitucionals dels creadors visuals, això és, dels artistes plàstics, dels fotògrafs, els il·lustradors i els dissenyadors gràfics.

Són contraries a la Llei de Propietat Intel.lectual

Aquesta transferència que es sol·licita amb caràcter exclusiu de tots els drets d’autor es contraria a la Ley de Propiedad Intelectual.

Article 17 i article 43 de la LPI

No només contravé l’esperit de la Llei amb relació a la naturalesa personal i exclusiva del dret dels autors a explotar les seves obres (article 17 de la Ley de Propiedad Intelectual) al realitzar-se de forma àmplia i no predeterminada, sinó que, a més, es conculca l’article 43 de la Llei de Propietat Intel.lectual que en el seu apartat 1er estableix que la transmissió dels drets d’explotació ha de quedar limitada a les modalitats expressament previstes i al temps i a l’àmbit que es determinin, establint-se en l’apartat 2on d’aquest article, que la falta de menció del temps limita la transmissió a 5 anys i la d’àmbit territorial al país en que es realitza la cessió.

Perverteixen el sentit perseguit per la llei

Amb aquesta pràctica es perverteix el sentit que a la cessió de drets atorga Llei. La  Llei de Propietat Intel.lectual és una llei tuïtiva que busca una especial protecció dels autors davant la debilitat intrínseca en que es troben a l’establir relacions transaccionals amb les seves creacions.

Modalitats d’explotació. Contracte de Compra-venda

Si no s’expressen específicament i de manera concreta les modalitats d’explotació de l’obra, la cessió quedarà limitada a aquelles que es dedueixin necessariament del propi contracte i siguin indispensables per complir la finalitat del mateix.

El contracte al que ens estem referint és de compra-venda d’obra i per complir la seva finalitat no és necessària cap cessió de drets d’autor.

Cessió irregular i abusiva

El que es demana és una cessió dels drets econòmics en els termes més amplis possibles, que inclou la totalitat de les modalitats d’explotació pel seu exercici en tot el món i durant tot el termini de vigència que la Llei concedeix.

Per tot això, aquesta cessió, a més d’irregular, és abusiva.

La cessió de drets d’explotació té un sentit en la mesura en que es tracta de facilitar al cessionari unes facultats d’explotació que li permeten realitzar adequadament uns desenvolupaments que contracta. Aquest és el cas de l’editor amb l’autor o del productor fonogràfic o audiovisual.

Per això la Llei exigeix que les cessions, tant les exclusives com les no exclusives, responguin al criteri de limitar allò cedit solament a allò necessari, condicionant l’activitat de transmissió amb l’exigència de requisits formals de determinació del temps, de l’espai i de l’objecte del cedit, així com de la seva formació escrita i de l’exigència d’aplicació del criteri de remuneració equitativa per allò cedit, així com requereix l’existència de documents independents per cada una de les diferents modalitats d’explotació.

Aquests principis inspiren tot el títol 5è, capítol 1er de la Llei que regula la transmissió.

Expropiació injustificada

A més, la cessió que es demana a l’establir-se en termes tan amplis i sense cap remuneració a canvi, no només pateix d’anul.ladibilitat formals sinó que suposen, a la pràctica, una verdadera expropiació injustificada dels drets d’explotació sobre l’obra que corresponen a l’autor d’acord amb la Llei de Propietat Intel·lectual.

Contractes sense causa o amb causa il·lícita

Ens trobem davant  uns contractes sense causa o amb una causa il·lícita que, en conseqüència, no produeixen cap efecte.

La causa és il·lícita quan s’oposa a les lleis o a la moral, d’acord amb l’establert a l’article 1275 del Codi Civil: “Els contractes sense causa, o amb causa il·lícita, no produeixen cap efecte. És il·lícita la causa quan s’oposa a les lleis o a la moral”

Quasi-contracte. Enriquiment injust. Ficció jurídica

Ens trobem, doncs, davant un quasi-contracte creat per l’encobriment d’unes relacions contractuals sense causa que només busquen un enriquiment injust per a l’institució.

La contractació que ve realitzant, persegueix la obtenció d’un  enriquiment  injust, doncs aquestes institucions desitgen obtenir uns rendiments que provenen de les facultats que la Llei atorga a l’autor, sense que concorri cap mèrit ni circumstància que expliqui el per què han obtingut uns ingressos per la explotació de la obra d’autor a banda de la seva intenció al condicionar la venda a que es produeixi aquesta transferència.

Sembla evident que el que es persegueix és crear una ficció jurídica que, sota la fórmula d’un contracte de compravenda d’una obra, permet adquirir uns drets patrimonials que, sota cap concepte, són objecte del contracte.

Frau de llei

L’activitat que ve desenvolupant aquestes institucions constitueixen un frau de Llei en la mesura en que, d’acord amb lo disposat en l’article 6è Apartat 4rt del Codi Civil, els actes realitzats a l’ampar d’una norma que persegueix un resultat prohibit per l’ordenament jurídic o contrari a ell, es consideraran executats en frau de Llei i no impediran la deguda aplicació de la norma que hagués tractat d’eludir.

Abús de posició

Es produeix doncs un abús en la seva posició d’entitat compradora que afecta completament l’exercici dels drets d’autor i no només a ells de caràcter patrimonial sinó també als drets morals dels autors.

Dret moral

Aquest abús no només lesiona els drets econòmics, sinó també l’eficaç protecció dels drets morals.

És impossible exercir amb llibertat el dret moral sobre la integritat de la obra, per exemple, en aquell suposat en que la institució  exercís de manera plena i sense limitacions el dret de reproducció.

L’autor sempre estarà condicionat, en aquests casos, a l’activitat que realitzarà la institució i només podria actuar amb posterioritat si es produïssin les reproduccions per a garantir la integritat de la obra.

Però a més, un artista difícilment pot exercir amb llibertat el seu dret moral, per exemple, exigir la integritat en la reproducció de les seves obres quan el Museu, a través  d’aquesta cessió forçosa de la totalitat dels drets econòmics  (que inclou el dret de reproducció en totes les seves manifestacions), exerceix de manera plena i sense limitacions el dret de reproducció sobre qualsevol suport material i de la forma que es desitgi.

L’artista només podrà acudir als tribunals un cop que s’hagi produït les violacions al seu dret moral no podent, en conseqüència, establir “a priori” les condicions a les que s’hauran de sotmetre les reproduccions per a garantir el respecte a aquest dret moral abans que la lesió es produeixi.

Si es tracta d’un soci de VEGAP

Al que hem dit s’ha d’afegir que, continguent-se en els contractes d’adhesió que VEGAP subscriu amb els seus socis cessions en exclusiva per la gestió de la explotació dels seus drets, no és possible acceptar que un autor membre de VEGAP pugui cedir posteriorment  a un tercer drets d’explotació sobre una de les seves obres que ja ha cedit prèviament a l’entitat per a la seva gestió col·lectiva.