“El montaje expositivo como traducción: fidelidades, traiciones y hallazgos en el arte contemporáneo desde los años 70” qüestiona la presentació expositiva de l'art contemporani mitjançant diverses preguntes relacionades amb les transformacions en la manera de fer, de mostrar, de veure i d'entendre l'art des de finals dels anys 60 fins a l'actualitat. En obres la forma de les quals és variable i inestable, hi ha un procediment correcte d'exhibició? Què passa amb les manifestacions artístiques que no han estat pensades per ser exposades? És el format expositiu el mitjà adequat per a qualsevol tipus d'obra? Com tornar a mostrar una obra instal·lativa quan les condicions originals de presentació han desaparegut? Hem d'optar per la traducció i esclariment del context de producció d'una peça o, més aviat, convé dissenyar muntatges en els quals prevalgui l'experiència de l'espectador davant l'obra sense cap tipus de mediació?

Isabel Tejeda (Madrid, 1967) és crítica d'art i comissària d'exposicions. Ha realitzat publicacions, investigacions i projectes expositius sobre art popular, art contemporani i estudis de gènere. Ha comissariat exposicions de  Tadeusz Kantor, Mary Kelly, Liliana Porter, Cabello/Carceller o Marina Núñez , entre d’altres artistes; també ha dut a terme mostres de tesis com ara  Territorios Indefinidos. Discursos sobre la construcción de la identidad femenina   (1995). Actualmente és Responsable del Departament d'Arts Visuals de  Murcia  Cultural S. A.